Cap a mitjans del segle XIX, la majoria dels agricultors van començar a recuperar terres erms i es van traslladar cap a l'oest cap a les planes i la frontera sud-oest, respectivament. A causa de la migració de l'agricultura, els agricultors són més conscients de canviar el medi ambient. Abans de recuperar el terreny, estava ple de pedres i manca d'aigua. Després de la migració agrària, a causa de la manca d'eines agrícoles locals i de la tecnologia agrícola corresponent, molts llocs no van ser ocupats per ningú, i van quedar sense propietat. Per al nou entorn de plantació, per adaptar-se a aquesta situació, molts pagesos van començar a instal·lar tanques de filferro de pues a les seves zones de plantació.
A causa de la manca de materials en la recuperació primerenca de terres, segons el concepte tradicional de la gent, la paret feta de pedra i fusta pot tenir un paper protector, que pot protegir les seves fronteres de ser destruïdes per altres forces externes i trepitjades pels animals, de manera que la consciència de protecció és forta.
Amb l'escassetat de fusta i pedra, la gent busca constantment alternatives a les tanques tradicionals per protegir els seus cultius. A les dècades de 1860 i 1870, la gent va començar a conrear plantes amb espines com a tanques, però amb poc efecte.
A causa de l'escassetat i l'alt preu de les plantes, i els inconvenients de la construcció, la gent les va abandonar. A causa de la manca de tanques, el procés de recuperació de terres no va ser tan fluid.
El 1870, la seda llisa d'alta qualitat estava disponible en diverses longituds. Els criadors van utilitzar aquests cables llisos per envoltar la tanca, però van trobar que les aus de corral continuaven entrant i sortint.
Llavors, el 1867, dos inventors van intentar afegir espines a la seda llisa, però res va resultar pràctic. Fins al 1874, Michael Kelly va inventar un mètode molt pràctic per afegir espines a la seda, i després va començar a utilitzar-lo en grans quantitats.
Joseph Glidden va trobar que hi ha una corda de fusta en un petit poble normal. Hi ha molts claus de ferro afilats a un costat de la corda i a l'altre costat hi ha cables de ferro llisos. Aquest descobriment el va fer molt emocionat. També va fer que el seu invent aparegués en forma de filferro de pues. Glidden va col·locar les espines en un molinet de grans de cafè improvisat, després va retorçar les espines a intervals al llarg d'un cable llis i va retorçar un altre cable al voltant de les espines per mantenir-lo al seu lloc.
Glidden és conegut com el pare del filferro de pues. Després de la seva exitosa invenció, continua fins als nostres dies amb més de 570 invencions patentades de filferro de pues. És "un dels invents que va canviar la cara del món".
A la Xina, la majoria de les fàbriques que produeixen filferro de pues processen directament filferro galvanitzat o filferro de ferro recobert de plàstic en filferro de pues. Aquest mètode de teixir i torçar el filferro de pues millorarà l'eficiència de la producció, però de vegades hi ha un desavantatge que el filferro de pues no està prou fixat.
Amb el desenvolupament de la tecnologia, alguns fabricants ara comencen a utilitzar algun procés de relleu, de manera que la superfície del filferro ja no és completament llisa, millorant així molt l'efecte d'estabilització del to.
Amb les seves espines afilades, una llarga vida útil i una instal·lació còmoda i il·limitada, el filferro de pues s'ha utilitzat àmpliament en jardins, fàbriques, presons i altres llocs que han de ser aïllats i ha estat reconegut per la gent.
Què tal? Em pregunto si estàs tan sorprès com jo que el filferro de pues tingui una història tan interessant?
Si teniu pocs coneixements sobre filferro de pues, us convidem a comunicar-vos amb nosaltres.
Contacta amb nosaltres
22, Hebei Filter Material Zone, Anping, Hengshui, Hebei, Xina
Contacta amb nosaltres
Hora de publicació: 13-abril-2023